CONVIVÈNCIA VEÏNAL

Fa uns mesos (ja casi un any) se'ns va ocorrer dir-los als veïns de enfront que vingueren al nostre pis per fer-nos unes cervesses. Com no estaven en casa els vam deixar una noteta per baix la porta. Aixina va començar tot... i aquesta vegada també hi ha notetes pel mig.

I és que... qui havia dit que estendre era avorrit? No serà en la nostra casa.

L'altre dia al anar a estendre la nostra sorpresa va ser aquesta:

Una forma de comunicació de lo més elaborada: un palmito enganxat d'una cordeta que venia des del quint pis, amb una noteta engantxada amb dues pinses. On un tal Miguel dia que ens volia coneixer i ens deixava el seu numero de telèfon.

Nosaltres, com és lògic, no li vam tocar. Però, es veu que és un xic molt insistent i quan encara no havien passat 24 hores d'aquest missatge, vam rebre uno paregut on ens tornava a dir el numero de telèfon i ens demanava els nostres. Nosaltres, com era previsible, li vam dir que no, però que si volien podien baixar a fer-se cervesses. I aixina ens vam passar la vesprada, notetes amunt, notetes avall, que si hi havia algú mirant-nos des de la finca d'enfront estaria flipant un poc...

I bueno, al final, no van vindre a fer-se les cervesses, tal i com haviem quedat. Aixina que... ells s'ho van perdre perquè nosaltres ens les vam fer igualment!! I hem arribat a la conclusió de que Miguel és el típic "amic pardillo" de totes les pandilles. Bueno... o de casi totes...