UN DISSABTE MOGUDET...

Dissabte a les 5:30 de la vesprada, allà vam anar, nosaltres i “les xiquetes” a aprendre “danza del vientre”, per a posar-ho en pràctica per la nit. Ací estem dins dels gimnàs mentre la professora X (algú recorda el seu nom?) ens donava la classe pràctica…I clar, com vam perdre un poc de panxeta vam decidir dirigir-nos corrent al Musical per a recuperar-la de inmediat fent-nos una cervessota (que diria Manel) per a berenar… I una vegada dutxades i arreglades: cap a Beniarjó a per pizzes!! Soles a per pizzes?? Nooo! A fer-nos més cervessetes per a que la espera fora més amena… Aiii… quant ens agrada!

Després, a casa Mandy a sopar en les de l’Alqueria… I… si! Al Grau! Allà on vam prometre no tornar en una bona temporada… però ja està, no vam poder aguantar més i allà que ens vam dirigir, la putà va ser que no ixia “Marxabus”…

Al arribar al Grau vam començar a beure una mica mentre escoltavem música de la nostra època xunga-garrula, i fins i tot ho ballavem com si tinguerem 15 anys!! I com si tinguerem 15 anys també anavem pel Grau xillant i botant mentre feiem la nostra habitual ruta de Esquina Latina, La Fontana, etc… i ambafavem al relacions de Coco-Loco per a que ens donara passes… I quin és el moment en el que el dones conter que el alcohol ja ha fet el seu efecte? Quan arribes al WC i comences a ballar davant l’espill i a fer-te fotos…

I de repent, en algun moment de la nit la gent va decidir desapareixer i ens vam quedar Cristina, Anna i Maria… i vam decidir celebrar la nostra soletat amb més cubates…

Soletat que va durar poc perquè van vindre dos xics que vam estar amb ells fins bon rato dins de Coco-Loco, dels quals no posarem ningun comentari ofensiu perquè vam donar la direcció d’aquesta pàgina i no es plan de quedar mal en els xicons si ho veuen (un beset salats!!) Un rato després vam conseguir tornar a disfrutar de la nostra soletat per a poder disfrutar de noves amistats i clar, també de les de sempre que estaven per allí!!

I per últim, quan anavem a agafar un taxi per a tornar a casa van passar Blay i Pep i vam correr darrere d’ells com unes loques per a que ens portaren a casa… i així va ser… però crec que es van arrepentir un poc perquè no vam parar de marejar-los en tot el camí (i això que Blay ja anava prou..) però que conste que era per a que Blay no s’adormira!!

Bueno, i despedim el post recordant que este dissabte (per fíííííí!!!) arriba la esparada MACATORRÀ (yujuuuu!!) i la última regla que vam incorporar el dissabte és: CAL ANAR DISFRESSADES… I PREPARAR UNA COREOGRAFIA DE… DEL QUE SIGA!

Cris, la regla és que no hi ha regles, bueno si, una: L’hora de les disfresses i la coreografia serà quan s’acabe tota l’absenta i bona part de l’alra beguda, val??