Sabiem que existia...

Ens havien parlat d'ella...

Haviem compartit amb ella alguns moments de les nostres vides... Però... des de fa uns mesos s'ha convertit en la nostra millor amiga, en una més de "les del piso"... Ella és: STEINBURG!! Rubia, barata i estupendíííííísima!! Com molts de vosaltres sabeu, ella és la cervessa. Però no una cervessa qualsevol, no, ella és la súper cervessa de Mercadona!! (Sí, sí, la de 0'68€ que damunt ara ens la venen en packs de 6!!)

Aiiii....... i es que, que seria de nosaltres sense ella? Dels nostres sopars? De les nostres vesprades de gosera? Del ratet abans de dinar? O els típics moments de abans de sopar quan apareixem en casa dels veïns amb les cervesses baix del braç? I ells reaccionen en cara de: "altra volta???". De fet, més o menys va ser així com els vam coneixer...

Quantes coses hem d'agraïr-li a la cervessa!! Rises, balls, conversacions "pujadetes de tono" (degut també al desequilibri hormonal, tot siga dit) confesions que no volies fer i gràcies a ella les fas... I moments i més moments de amistat!!

Hi ha gent que inclús asegura que per les nostres venes ja no corre sang, corre cervessa!!

Litros de alcohol, corren por mis venas mujer!!

Aixina que, aquest post va per ella!! Perquè s'ho mereix!!

VIVINT I COMPARTINT

Si, ja sabem que açò d'actualitzar ho portem un poc mal... però... es que estem de lo més ocupades vivint la vida... i es que mireu:

Que fan 4 xiques en un piso durant 3 anys??

1. ESTUDIRAR: Raó bàsica per la qual estem vivint juntes! Tenim un projecte d'arquitecta, que ens encanten els seus "renders" i sobre tot, la seua impresora (coseta, li diuen ). Tenim a una futura química (si pose tot el nom de la titulació podriem ocupar linies i linies...) que controla molt totes les reaccions tèrmiques, però a més, també té la funció de informàtica-electrònica perquè no hi ha aparatet que no entenga!. Tenim a la casi fisio, la qual es resisteix molt a pràcticar amb nosaltres però quan la veus davant d'eixa camilla lila, la emoció és tal que ens quedem sense paraules per descriureu. I per últim, tenim a la futura psicòloga per a demanar-li opinió sobre coses realment extranyes i la seua "amiga-pacient" més especial per a demanar-li sessions d'hipnòsis! (Si Amanda, eres tu!)

2. RECICLAR: Funció bàsica i vital per a que el nostre planeta funcione bé. Ara, ja ho dominem del tot, però al principi ens va costar agafar el ritme... tant complicat ens resultava que fins i tot Xavi Castillo es va inspirar en nosaltres (i per supost en Rita) per fer una part del espectacle: "Lo fi de lo món"
3. CANTAR: Des de que tenim el Sing Star en casa les nostres cordes vocals han estat de lo més exercitades amb cançons de la època, com les mítiques Groenlandia, o Stop mi hada (no se el títol concret…), això sí sempre acompanyat amb un bon espectacle al més pur nivell de Fama.

4. CUINAR: Com si totes forem filles de "La Paqui" i ho portarem en els gens... la nostra especialitat: "cuajada". Però ens encanta cuinar en general, això sí, cadascuna té assignats uns menjars clau que no ho pot fer ningú més, com ara, la ensalada de Mandy, el revuelto de Anna o el puré de Maria...

5. FER SOPARETS: Ens encaaaaanta! I és que no serveix de res cuinar si no tens ningu amb qui compartir-ho. Amb els nostres veïns ens agrada molt compartir els sopars, perquè com ens/els queda prop de casa no fa gosera anar de sopar! Això sí, no hi ha sopar que es precie sense un acompanyament de cervesses, bàsic i vital.

6. FER TONTERIES EN GENERAL: Però el moment de màxim esplendor és l'hora entre la dutxa i el sopar... ens tornem loques o que?!?!?! Fent-nos fotos en les habitacions, ballant Fama o alguna inclús s'atrevix (perquè hi ha que tindre valor) a imitar a Chiquito de la Calzada pel pasillo.

7. NETEJAR: Si, si... menos el balcó, ens encanta netejar tot lo demés! Per si algun dia volem menjar en terra ho podem fer sense cap problema. Netejem la cuina 2 vegades al dia (i 1 a la setmana "a fondo"), el wc i el comedor 2 vegades a la setmana i les habitacions ja van al gust del consumidor!!

8. DORMIR: També al gust del consumidor, cadascuna dorm les hores que creu suficients! I en la companyia que vulga... El nostre record: 6 en una habitació i el pobre "tonikillo" (que salat!) en la cadira de ministra!!

9. ENTRAR DINS LES MALETES: Sí... per què no?? Pot sonar raro, però es prou divertit.

10. FER PLANS DE FUTUR: Fer d'embaraçades davant l'espill, pensar amb qui ens hem de casar, fer la llista de les taules de les bodes, pensar quans fills hem de tindre i els seus noms... Inclús representar la boda de Àngela mentre dinem i alçar-nos al crit de: "que se besen, que se besen!!"
Bueno, com veieu ens encanta passar el temps juntes i esta és la raó per la qual no actualitzem cada 2 per 3 (igual a 6). Ens encanta celebrar juntes cada moment que passem, ens encanta vore juntes el diumenge la gala de Fama, anar al Castillo el dilluns a fer-nos cervesses, fer soparets els dimarts, ixir els dimecres de festa Erasmus a coneixer brasilenys, italians o el que siga, ixir els dijousos i tornar juntes en el tren els divendres! Aixina com també passar juntes el dissabte, clar! No podem estar ni un dia sense vore'ns!! ENS ENCANTA VIURE JUNTES!!

Sopar d'antics alumnes...

Bueeeeno... per fí, després de mesos buscant "la data perfecta" en les nostres apretades agendes per a poder coincir, el dimarts ho vam aconseguir: vam anar a sopar a casa Bertomeu, Adrián, Xavi i Joan.

En un principi el menú de la nit eren gambes, cigales... (mariscà de tota la vida) i vinet... Un sopar molt acorde amb la seua luxosa finca!! Però... al final la pescatera de confiança de Adrián no tenia el marisc fresc degut a que hi havia "marea alta", aixina que ens vam haver de conformar amb paninis, papes i cervessa... un menú més acorde amb els estudiants de classe mitjana! Això si, uns paninis boníssims fets pel "chef" Salvador Bertomeu! Et voilà!!!

Com ja sabreu la majoria, Amanda està a règim i el seu sopar va ser una ensaladeta un poc passada, acompanyada de mitja carlota que els quedava per la nevera... "Menjar de cabres", segons Bertomeu.

I per últim, la ja coneguda per tot arreu, "cuajada" de Anna (descendent de "La Paqui"), que estava exquisita!! A tots ens va encantar, tot i que Adrián siga alèrgic als lactis (lactis??) i a la mermelà de frambuesa...

Però, sens dubte, el que més ènfasi li va posar al menjar-se-la va ser Bertomeu...

Com Bertomeu no volia traure la guitarra, després de sopar ens vam posar a vore el final de "Los Hombres de Paco", i la gala de OT (per favor, no ens enganxem!!!)

Xics, està perdent-se el "feeling" que teniem en segon de batxiller, haurem d'ajuntar-nos més! Aixina que ja sabeu, quan vulgau vingau al nostre piso (ja hi ha rumors que serà el pròxim dimecres), que encara que no tingam porter i 4 ascensors en la nostra finca, ens ho podem passar bé! A més, per a Amanda sempre serà més fàcil fer-vos un massatge en la nostra casa!

En teoria el resum de la nit ja ha acabat però... posaré una foto més perquè ja que sóc jo la que estic escrivint el post no em tinc que quedar sense ixir en ninguna foto, no? Pareixerà que jo no estiguera i m'ho havereu contat, aixina que... ací estem, Anna, jo, i les nostres cervessetes!

VECINITAS

Però... per què aquest nom??

Primer que tot: i per què no??
No hi ha ninguna raó per a no posar-lo, no? No és res eròtic, encara que alguns esperaven trobar a xiques exuberants en esta pàgina.
Aquest nom és perquè som les veïnes de la porta d'enfront (en front en diagonal, que diria Guti) dels nostres veïns, pares de la Chiquiweb (pàgina que tantes rises ens produeix...), i nosaltres per a no ser menos i per què ens va encantar la idea, ací està, (com diria Amanda), "la filla de la Chiquiweb", i per no posar-li "Grandiweb", que ja havern cantat massa els celets que tenim de la seua pàgina... pues li hem posat: VECINITAS!... en honor a ells!!
A Álvaro, Alex, Guti i Raul, quatre de les persones més salaes que coneguem! I que per cert, Álvaro, ha sigut el que ens ha ajudat a que esta web (la definitiva) funcione correctament!
!

3,2,1 i... COMENCEM DE NOU!!!

Allô! Salut!

Comencem amb una salutació en francès... per què no?? Perquè nosaltres som així d’internacionals... Sense anar més lluny hui una component de "Vecinitas" ha sabut que li han donat una beca per a anar a Montpellier el curs que ve... i així, entre rises, nervis i plors hem decidit inagurar aquesta web que ja feia temps que ens rondava pel cap... i ací estem!

Per a començar ens presentarem:

Som Amanda, Angela, Anna i Maria.

Som amigues de tota la vida (o qui diu tota, diu mitja!) però des de fa tres anys som més que això... som companyes de pis!! (amb kit-kats entre mig) Però bé, ací estem! Ja anireu coneguent-nos més poc a poc... (si voleu clar, llibertat ante tot!)

Bueno, sols queda disculpar-nos per les molesties de canviar de pàgina, com ja sabreu (i si no ho heu pogut comprovar, açò de la informàtica no és lo nostre)